Lyrics:

Aquell dilluns va al�ar-ne neguit�s
I a l'esmorzar va comentar amb la dona
Haver somniat que l'empaitava un home
D'aspecte faciner�s
Armat amb un 38
Ca�ant-lo a trets per tota la ciutat,
Pels terrats i sota les clavegueres,
Corre que corre i l'home aquell darrera,
Implacable i decidit
Com un �ngel de la mort.

Esfere�t i cec, va ensopegar,
Per� ans que el botx� remat�s la faena
Ell tragu� una arma i amb mitja dotzena
De trets va deixar-lo est�s
Enmig d'un bassal de sang.
I de darrera un arbre sort� en Pau,
Un company de pen�ries d'oficina,
Per ensorrar-li un ganivet de cuina
Al ferit en el clatell
Com qui descabella un brau.

I l'endem�, assegut als peus del llit,
Ell li va dir, plor�s, amb mala cara,
Que el male�t malson continuava
Amb ell al mig del carrer
Amb una pistola a la m�
Que encara fumejava pel can�.
La gent cridava, plorava i corria.
Ella volia moure els peus i no podia.
Qu� �s el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?

En Pau tampoc pogu� fugir. Voltats
De policies, cotxes i sirenes,
Les mans emmanillades a l'esquena,
A cops de puny i empentes
Se'ls van endur en un furg�.
Despr�s un rac� fosc i un llum als ulls
I uns homes fent preguntes i amenaces
En relaci� a un mafi�s mort a la pla�a
Per dos fan�tics fidels
A diab�lics rituals.

Va despertar-se xop i tremolant
La nit seg�ent cap a dos quarts de quatre.
'Dem� sens falta anirem al psiquiatre...',
Ella va dir-se mentre ell
Li contava sanglotant
Que el jutge, sense haver-se'ls escoltats,
Els condemnava a divuit anys i un dia.
Es pensava que mai m�s no tornaria
A mirar-se en els seus ulls
Ni a sucar pa en el seu plat.

Per sort, en Pau, cam� de la pres�,
Utilitzant la coneguda arg�cia
Del tinc pip� i tinc la pixera fluixa,
Va saltar en marxa del tren
I va fugir en la foscor,
I ell es podria en un calab�s fred
Amb un camell penjat que nom�s reia
I un transvestit amb barbes que li deia:
'Quan t'hi acostumis veur�s
Que no s'hi est� malament.'

Quan van tornar del metge es va adormir
Profundament com un nad� al sof�
I hauria pogut seguir clapant fins l'endem�
Si no l'hagu�s despertat
La seva pobra muller
Cridant que en Pau havia telefonat
Que els de la pasma els segueixen les passes,
Que no era un bon amagatall la casa,
Que fondejat en el port
Esperava un vaixell grec.

Caigu� rod� i en recobrar-se tingu�
La sensaci� que el terra es bellugava,
Va obrir els ulls i es va topar amb una cara
Molt semblat a Charles Boyer
Somrient-li a un pam de nas,
Oferint-li una tassa de caf�
I amb veu de vell llop de la mar li deia:
'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
Arriverons � Marseille.

C'est joli la libert�,
N'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la libert�.'