Lyrics:

A mida que arriben homes
Es va fent gran la ciutat.
A mida que els peus li creixen
Se li fa petit el cap.
A mida que creix oblida,
Inflada de vanitat,
Que sota l'asfalt hi ha la terra
Dels avantpassats.

A mida que perd la mida
Es va omplint de presoners,
De robinsons d'estar per casa,
N�ufrags enmig del merder
Que viuen vides petites
En petits m�ns de formig�.
Aix� estan les coses entre
Barcelona i jo.

Mil perfums i mil colors.
Mil cares t� Barcelona.
La que en Cerd� somni�,
La que va esguerrar en Porcioles,

La que devoren les rates,
La que volen els coloms,
La que es remulla a la platja,
La que s'enfila als turons,

La que per Sant Joan es crema,
La que compta per dansar,
La que se'm gira d'esquena
I la que em d�na la m�.

A mida que la camino
Sota els plecs del seu vestit
I li repasso les arrugues
Amb la punteta del dit
Em xiulen les cantonades
Aquella vella can��
Que nom�s sabem la lluna,
Barcelona i jo.

L'estimo nua i sencera
Relliscant entre els dos rius,
Amb les seves fantasies
I les seves cicatrius.
Me l'estimo amb la fal�lera
D'un caloio enamorat
Perqu� �s viva i perqu� es queixa
La meva ciutat.