Lyrics:

Pel pujol
On surt el sol
Cada mat� de primavera
Desafiant
Grop i llevant,
Hi trobareu una olivera.
Ja fa molts anys
Els seus afanys
Amb ella un home va fer cr�ixer.
Diu que eren cent
Arbres al vent
L'orgull d'aquell que els va fer n�ixer.

Senyor, no en t�
I cap jornaler
S'acosta a esporgar el seu ramatge.
Sola, va fent
De vent a vent
Feli� de ser lliure i salvatge.
No li fa por
Si a la tardor
Una gelada la despulla,
I sempre en t� prou
Amb el que plou
Per netejar les seves fulles.

Sempre �s all�...
A la vora del cam�
Oferint-vos la seva ombra.
Ho d�na tot
A tothom, qu� m�s es pot
Demanar a una vella soca.

Quan neix un fruit
�s tan petit
Que ni els ocells gosen picar-lo.
Pensant, potser
Que �s el darrer,
El darrer fruit i cal mimar-lo.

Ells cada estiu
Fan el seu niu
Al damunt de qualsevol branca.
I l'arbre vell
Sent aix� amb ell
N�ixer la vida d'una branca.
I aix� va fent
De vent a vent
Esperant que qualsevol tarda
Alg� vindr�,
La tallar�
I a bocins anir� cremant-la.

Pel pujol
On surt el sol
Cada mat� de primavera
Desafiant
Grop i llevant,
Es va morir una olivera.